miércoles, 26 de febrero de 2014

Sota els llençols nets

M’agrada llegir. 
Veure pel·lícules diumenge de vesprada. 
Riure, 

adore riure.

Estar amb la meua família. 
Fer feliç algú. 

Les meues amigues. M’agraden les samarretes amb missatge. Anar al teatre. 
M‘encanta adormir-me escoltant algú respirar. Caminar de la mà. Amar. 

Gaudisc amb el primer meló d’Alger de l’estiu.
M’agrada dir alguna cosa simultàniament amb algú.

M’agrada sentir-me part del meu poble i fer coses per millorar-ho.
La sensació que tinc quan una idea funciona.

Sentir els llençols nets. M’agrada fotografiar mentalment paisatges.
M’agrada que em facen riure. Recordar velles histories amb familiars o amics.
Rebre un complit inesperat. 



Trobar-me diners a les butxaques de la roba. 


Escoltar les converses de la gent als parcs, al mercat, al carrer. 
M’agraden les cançons d’Obrint pas, els poemes d’Estellés... 


...passejar per la meua bonica i estimada València.

L'antropòleg innocent

Vos recomane llegir aquest llibre "L'antropòleg innocent" és molt interessant ja que és el relat de l'experiència de l'autor que s'inicia a Oxford i va passant per diferents parts del mon. Arriba a Camerun per estudiar els dowayos, més tard torna a Oxford per fer un treball de camp de tot el que hi havia viscut. Hi han situacions molt divertides i sorprenents al voltant de la llengua i dels malentesos que poden sorgir en un entorn lingüísticament hostil. Per tant crec que és un llibre molt interessant per a nosaltres, els futurs mestres.
Espere que us agrade.

domingo, 16 de febrero de 2014

Una llengua que camina



Molt interessant per la quantitat de visions que ens dona en referència a la nostra llengua i, sobre tot, com reforça l'estima pel valencià. 

Enhorabona i alhora moltes gràcies a Escola Valenciana per la tasca que realitzen des de fa més de vint-i-cinc anys!!! 


Sonata d'Isabel



M'agrada la poesia, m'agrada Estellés i més encara m'agrada la música de Pau Alabajos, per tant ací teniu un poquet de vida, una mica d'amor i d'eixes petites coses que tots hem sentit alguna vegada.

Si no el conegueu vos convide a gaudir d'aquest vídeo.

Si us agrada, el proper 8 de març podeu escoltar El Mural del País Valencià al teatre Micalet.

Jo sóc Laura

Jo sóc Laura, i estudie Magisteri a la Universitat de València.

Per la procedència de la meua família, la meua llengua materna no és el valencià, però sóc una gran defensora de la nostra llengua, i m’encanta escoltar música, llegir poesia i participar en activitats culturals en valencià.

La procedència de la meua família és tota andalusa, encara que si mirem ben bé, trobarem una mescla molt interessant. Ma mare va nàixer a Cadis, on van viure els meus avis una temporada, i quan es van establir a València va viure en un clima de total repressió cap al valencià per banda del règim, pel que durant la seua escolarització i en el dia a dia a casa mai no va estar en contacte amb el valencià.

El cas dels meus avis materns resulta molt curiós: la meua avia Isabel va nàixer a Targist, Marroc, pel que va conviure amb l’àrab durant la seua infantesa; el meu avi Antonio va nàixer a La Línea de la Concepción, Cadis, i allí va conèixer a Isabel, de qui es va enamorar perdudament i es van casar uns anys després. La situació al nostre país era la que era, i va arribar una oferta de feina des de França per al meu avi, que se’n va anar deixant primer dona, i després filles a Espanya. Només van estalviar els diners per tal de comprar una casa, se’n va tornar i es van establir a Mislata.

Al poc de nàixer jo el meu avi es va jubilar després de treballar molts anys de forner, i aquesta nova situació va servir de motivació perquè ell aprengués una nova llengua; va fer moltes noves amistats que el seu horari d’abans no li va permetre, i com que molts dels senyors que passaven el matí al parc conversant ho feien en valencià,  ell va realitzar molts esforços per entendre’l i parlar-lo.  Ell em va ensenyar a lligar-me les sabatilles, però també a ser curiosa i a valorar tot el que m’envolta.

En aquest entorn ha sortit una gran amant dels poemes d’Estellés, les cançons d’Ovidi Montllor, i de les noves corrents més reivindicatives com Pau Alabajos, Obrint Pas i Aspencat. No deixe passar una oportunitat d’anar a espectacles en la nostra llengua, veure concerts en directe o recitals de poesia, i és per això que amb la NOSTRA LLENGUA escric aquest blog per opinar, defensar i difondre allò que m’agrada i estime.