domingo, 16 de febrero de 2014

Jo sóc Laura

Jo sóc Laura, i estudie Magisteri a la Universitat de València.

Per la procedència de la meua família, la meua llengua materna no és el valencià, però sóc una gran defensora de la nostra llengua, i m’encanta escoltar música, llegir poesia i participar en activitats culturals en valencià.

La procedència de la meua família és tota andalusa, encara que si mirem ben bé, trobarem una mescla molt interessant. Ma mare va nàixer a Cadis, on van viure els meus avis una temporada, i quan es van establir a València va viure en un clima de total repressió cap al valencià per banda del règim, pel que durant la seua escolarització i en el dia a dia a casa mai no va estar en contacte amb el valencià.

El cas dels meus avis materns resulta molt curiós: la meua avia Isabel va nàixer a Targist, Marroc, pel que va conviure amb l’àrab durant la seua infantesa; el meu avi Antonio va nàixer a La Línea de la Concepción, Cadis, i allí va conèixer a Isabel, de qui es va enamorar perdudament i es van casar uns anys després. La situació al nostre país era la que era, i va arribar una oferta de feina des de França per al meu avi, que se’n va anar deixant primer dona, i després filles a Espanya. Només van estalviar els diners per tal de comprar una casa, se’n va tornar i es van establir a Mislata.

Al poc de nàixer jo el meu avi es va jubilar després de treballar molts anys de forner, i aquesta nova situació va servir de motivació perquè ell aprengués una nova llengua; va fer moltes noves amistats que el seu horari d’abans no li va permetre, i com que molts dels senyors que passaven el matí al parc conversant ho feien en valencià,  ell va realitzar molts esforços per entendre’l i parlar-lo.  Ell em va ensenyar a lligar-me les sabatilles, però també a ser curiosa i a valorar tot el que m’envolta.

En aquest entorn ha sortit una gran amant dels poemes d’Estellés, les cançons d’Ovidi Montllor, i de les noves corrents més reivindicatives com Pau Alabajos, Obrint Pas i Aspencat. No deixe passar una oportunitat d’anar a espectacles en la nostra llengua, veure concerts en directe o recitals de poesia, i és per això que amb la NOSTRA LLENGUA escric aquest blog per opinar, defensar i difondre allò que m’agrada i estime.  

1 comentario:

  1. És molt bonic i curiós aixó que contes. M'agraden les històries de familia, jo en tinc unes quantes... =)

    ResponderEliminar