Volem flors! Mereixem flors!

Tots els anys passem pel mateix, el 8 de març tothom ens felicita i ens diu que és el nostre dia sense adonar-se'n que no sols mereixem un i que no ens conformem amb això, nostres són tots els dies i per això he traduït aquest poema de Gioconda Belli que m’agrada moltíssim i reflexa ben bé el que sent.

Xiques no oblidem que hem lluitat molt i que encara ens queda molt més per lluitar.

Lluitem per una igualtat!

8 de Març (Gioconda Belli)

"Amaneix amb pèl llarg el dia corb de les dones,
Què poc és un sol dia, germanes, què poc, perquè el món 

acumule flors davant les nostres cases!
Del bressol on vam nàixer fins a la tomba on dormirem
-tota l'atropellada ruta de les nostres vides-
haurien de pavimentar-los de flors per a celebrar-nos
(que no ens facen com a la Princesa Diana que no va veure, ni va escoltar

les florides avingudes prostrades de pena de Londres).
Nosaltres volem veure i fer olor de les flors.
Volem flors dels quals no es varen alegrar quan vam nàixer

 dones en lloc de mascles,
Volem flors dels quals ens van tallar el clítoris
I dels quals ens van embenar els peus.
Volem flors dels que no ens varen manar al col·legi perquè 

cuidàrem als germans i ajudàrem en la cuina.
Flors del que es va ficar en el llit de nit i ens va tapar la boca per

 a violar-nos mentre la nostra mare dormia.
Volem flors del que ens va pagar menys pel treball més pesat
I del que va córrer quan es va adonar que estàvem embarassades
Volem flors del que ens va condemnar a mort forçant-nos a parir

 posant a risc de les nostres vides
Volem flors del que es protegeix dels mals pensaments obligant-nos

 al vel i a cobrir-nos el cos
Del que ens prohibeix eixir al carrer sense un home que ens escor-te
Volem flors dels quals ens van cremar per bruixes
I ens van tancar per boges
Flors del que ens pega, del que s'emborratxa
Del que es beu evitant el pagament del menjar del mes
Volem flors de les quals intriguen i alcen falsos
Flores de les quals s'acarnissen contra les seues filles, 

les seues mares i les seues nores
I alberguen odi en el seu cor per a les del seu mateix gènere.

Tantes flors serien necessàries per a assecar els humits pantans
on l'aigua dels nostres ulls es fa llot;
arenes movedisses engolint-nos i escopint-nos,
de les quals tenaces, una a una, haurem de sorgir.

Amaneix amb pèl llarg el dia corb de les dones.
Volem flors avui. Quant ens correspon.
El jardí del que ens van expulsar."

Trobades d'escoles en valencià

El dilluns 24 de febrer, dintre de la setmana d’activitats complementaries, va tindre lloc a les 11 del matí la primera reunió d’organització de les trobades d’escoles en valencià. 

L’encarregada era la mestra Rosa Giner, qui ens va explicar les distintes trobades on es farien i ens digué les dates perquè elegirem la comarca a la que volíem fer el nostre taller. Vam formar grup unes companyes de classe, i triarem participar a l’Horta Sud i a Ciutat Vella. Rosa Giner a més ens va mostrar documentació, fotos i llibres de trobades d’altres anys per tal d’aconseguir idees innovadores per al nostre projecte. Nosaltres vàrem elegir fer un taller de manualitats amb material reciclat, per ensenyar als xiquets i  xiquetes que amb materials quotidians poden fer-se manualitats divertides. 

Realment la reflexió que volia plasmar ací no es aquesta, la realitat és que a aquesta reunió érem 10 o 11 persones d’una facultat de més de 2000, això baix el meu punt de vista diu molt de tots nosaltres, dels futurs mestres. Escoltem molt que estudiem magisteri per canviar una realitat educativa i social que no ens agrada gens i la realitat que mostrem es una altra. Quan es fan coses com aquesta per defensar la nostra escola, una en la nostra llengua, el català, i de qualitat no fem res, i és clar que tots tenim molts treballs, exàmens i distintes activitats, però cal lluitar per tot allò en el que creiem. 

Espere realment que a la reunió que es va fer de vesprada anara més gent i que magisteri puga oferir molts tallers a les diferents comarques, i entre tots posar el nostre gra d’arena per lluitar i defensar l’educació en la nostra llengua i fent-ho al costat dels xiquets, els adults del futur. 

Raimon canta Ausiàs March

Aquestos dies que no he tingut massa temps he recopilat notícies per comentar-vos-les, i he deixat per a l'últim la que més propera sent.

Vaig conèixer, en part, Ausiàs March gràcies a la versió cantada per Raimon. I ara li dónen un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Així que me n'alegre doblement.

Ací us deixe l'article.
I l'enllaç de Veles e Vents, per si no la coneixieu, en la versió històrica.

Per molts anys, Raimon!

http://www.vilaweb.cat/noticia/4180555/20140321/raimon-premi-dhonor-lletres-catalanes.html

Justament el que jo comentava: invisibilització de la llengua.

Que coincidim uns ponents d'un congrès i jo en la mateixa afirmació (la no normalitat de la llengua en molts ámbits) aconsegueix que no em lleve el somriure de la cara en tot el dia.

Si és el que jo dia!

Però en un terme més tècnic: invisibilització de la llengua.

Sigam-ne més actius per evitar-ho.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4181995/20140329/jornada-sociolinguistica-dalcoi-debat-invisibilitzacio-llengua.html

El text més antic en català

No és un tema que m'amoinés gaire, quin era fins ara el text més antic en català. Però ara que ho sé... resulta que és perquè no ho era!!!

Curiós, no?

http://www.vilaweb.cat/noticia/4177216/20140306/homilies-dorganya-text-antic-catala.html

Notícies que no haurien de ser-ho

A voltes ens sorprén una notícia perquè, realment, no hauria de ser-ho.

Que un programa de reconeixement de veu incloga el català hauria de ser totalment normal. Però, com venim comentant en més d'una ocasió, no ho és.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4182059/20140329/reconeixedor-veu-navegador.html

Sobre independència i ex-cònsols britànics

Resulta tremendament interessant el que diu el Senyor  Geoff Cowling, ex-cònsol britànic.

Sabieu que Lluís Companys, president electe de catalunya a la Guerra Civil, té el dubtós privilegi d'ésser l'únic president en exercici executat de tot Europa?

Aquest article és conseqüència d'un altre publicat per una congressista del PP al Financial Times.

No se'l perdeu!

http://www.vilaweb.cat/noticia/4175888/20140227/correctiu-ex-consol-britanic-diputada-pp-atacava-lindependentisme.html

El llibre digital no parla valencià

Resulta vertaderament xocant que als temps que vivim la nostra llengua segueixca siguent de segona.

Un exemple més de com la nostra vida està en total desavantatge. El valencià no es parla, existeix una cultura minoritària en valencià i, ara un poc més, no es pot llegir valencià perquè pràcticament no s'edita en format digital-

Alcem la nostra veu d'alarma. I no ens conformem amb les restes que ens deixen.

http://www.diarioinformacion.com/cultura/2014/03/10/libro-digital-habla-valenciano/1477953.html

Veles e vents han mos desigs complir

Hui celebrem el Dia Mundial de la Poesia, i vull regalar-vos aquest poema d'Ausiàs March, un dels grans poetes en Llengua Catalana.

Aquest poema el vaig descobrir gràcies a la versió de Raimon, i en llegir-lo complet, justament hui, he redescobert tot allò que sempre m'ha dit.

Espere que us agrade. 

VELES E VENTS

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponent contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn,
fent humils precs al vent Tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amaguatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra exiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran.
En lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè Amor per mort és anul·lats;
mas io no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Io só gelós de vostre escàs voler,
que, io morint, no meta mi en oblit;
sol est pensar me tol de món delit
—car nós vivint, no creu se pusca fer—:

apres ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tots en ira convertit,
e, io forçat d’aquest món ser exit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell yo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor.

Io són aquell pus extrem amador,
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puis io són viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor io só dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no em porta;
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.

Io desig ço que em porà ser gran cost,
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fér, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gente no els caldrà donar fe
al que Amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós io en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Ausiàs March

El bilingüisme valencià

El bilingüisme té interès en el camp didàctic, polític, lingüístic, psicològic, però entre els habitants de les terres valencianes, antigament anomenades Regne de València, modernament País Valencià, i en termes polítics Comunitat Valenciana, aquest fet és molt important perquè s’ha afirmat, sobretot en els temps actuals, i sens dubte per interessos polítics també, que <<la Comunidad Valenciana ha sido bilingüe desde siempre>>.

Si mirem un mapa del País Valencià, les terres de la part oriental, la part marítima, són totes pràcticament terres de parla catalana, de parla valenciana La denominació de la llengua era indistintament la de llengua catalana -pel seu origen, la llengua és així coneguda arreu del món- com la de valencià. La denominació de valencià comença, a finals del segle XIV, com estil de valenciana prosa.

Les comarques interiors, ara castellanoparlants, són l’Alt Millars, Alt Palància, Racó d’Ademús, els Serrans, la Plana d’Utiel, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrès; després hi ha les comarques que prenen el nom del riu Vinalopó, l’Alt i el Mitjà, i per últim el Baix Segura. Totes aquestes comarques, relativament grans en extensió, no suposen més que un 10% de la població total del País Valencià.

L’origen històric de la presència del castellà en les comarques al·ludides és divers. Hi ha la Plana d’Utiel, amb Utiel i Requena com a poblacions més importants, i l’Alt Vinalopó, amb Villena com a capital, les quals van ser adscrites a les províncies valencianes respectives de València i Alacant, mitjançant la divisió provincial del segle passat; Villena va pertànyer al regne de València en diversos moments de la història, i Requena i Utiel, per voluntat d'ells mateixos expressada mitjançant referèndum l'any 1851. La història de la Canal de Navarrès rau en Alfons el Savi, que pugnava contra els interessos del seu sogre el Rei En Jaume, i des d'aleshores hi ha població d'origen castellà juntament amb la que té origen català. Les comarques orientals, pròximes a l'Aragó normalment són de repoblació posterior a l'expulsió dels moriscos (1609). Al Baix Segura (Oriola) fou l'acció del que fou després cardenal Belluga, que tenia els poder delegats de Felip V, que va aconseguir el canvi de la llengua per mètodes molt poc ortodoxos. Totes les altres comarques, on hi ha el 90% de la població, tenen, en principi com a llengua pròpia la llengua catalana, que precisament en les poblacions nord del País Valencià, no té cap diferència dialectal respecte a les veïnes catalanes.

La repoblació del regne cristià de València va anar-se fent lentament, des del rei En Jaume fins a l'expulsió dels moriscos en el segle XVII. Els repobladors procedien de Catalunya en la major part, com diu Eiximenis ja en el segle XV (Regiment de la cosa pública), i també de l'Aragó a més d'altres de diferents contrades. Els aragonesos, però, s'adaptaven a l'ús lingüístic propi del Regne, el qual sols tingué la llengua procedent de Catalunya com a llengua pròpia, llengua que precisament des de finals del segle XIV rep la denominació de llengua valenciana per ser l'única pròpia i característica del Regne de València, ja que l'aragonès no fou cap segona llengua de les nostres terres. Es per això que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (Preàmbul, 4) diu que és la llengua històrica i pròpia de la Comunitat Valenciana, de la qual constitueix la més peculiar senya d'identitat. Abundant en això, comprovem que els arxius de les poblacions de les comarques ara castellanoparlants estan en la llengua pròpia del Regne, el valencià. El <<bilingüísmo histórico de los valencianos>>, com alguns diuen, comença després de les pressions del segle XVI i sobretot amb el Decret de Nova Planta, en el segle XVIII.

El poble valencià ha continuat en gran part fidel a la pròpia llengua a pesar de la persecució secular per tal de destruir-la. El valencià, a més de tenir els drets d'única llengua històrica, continua essent la llengua viva de moltíssims valencians. Sortosament, en els darrers anys l'hem vista introduïda a les escoles i als centres universitaris, dret i deure irrenunciables de la nostra època, en la qual l'ensenyament obligatori està generalitzat per a tots i la llengua pròpia és el primer contingut didàctic de qualsevol currículum escolar.