Volem flors! Mereixem flors!

Tots els anys passem pel mateix, el 8 de març tothom ens felicita i ens diu que és el nostre dia sense adonar-se'n que no sols mereixem un i que no ens conformem amb això, nostres són tots els dies i per això he traduït aquest poema de Gioconda Belli que m’agrada moltíssim i reflexa ben bé el que sent.

Xiques no oblidem que hem lluitat molt i que encara ens queda molt més per lluitar.

Lluitem per una igualtat!

8 de Març (Gioconda Belli)

"Amaneix amb pèl llarg el dia corb de les dones,
Què poc és un sol dia, germanes, què poc, perquè el món 

acumule flors davant les nostres cases!
Del bressol on vam nàixer fins a la tomba on dormirem
-tota l'atropellada ruta de les nostres vides-
haurien de pavimentar-los de flors per a celebrar-nos
(que no ens facen com a la Princesa Diana que no va veure, ni va escoltar

les florides avingudes prostrades de pena de Londres).
Nosaltres volem veure i fer olor de les flors.
Volem flors dels quals no es varen alegrar quan vam nàixer

 dones en lloc de mascles,
Volem flors dels quals ens van tallar el clítoris
I dels quals ens van embenar els peus.
Volem flors dels que no ens varen manar al col·legi perquè 

cuidàrem als germans i ajudàrem en la cuina.
Flors del que es va ficar en el llit de nit i ens va tapar la boca per

 a violar-nos mentre la nostra mare dormia.
Volem flors del que ens va pagar menys pel treball més pesat
I del que va córrer quan es va adonar que estàvem embarassades
Volem flors del que ens va condemnar a mort forçant-nos a parir

 posant a risc de les nostres vides
Volem flors del que es protegeix dels mals pensaments obligant-nos

 al vel i a cobrir-nos el cos
Del que ens prohibeix eixir al carrer sense un home que ens escor-te
Volem flors dels quals ens van cremar per bruixes
I ens van tancar per boges
Flors del que ens pega, del que s'emborratxa
Del que es beu evitant el pagament del menjar del mes
Volem flors de les quals intriguen i alcen falsos
Flores de les quals s'acarnissen contra les seues filles, 

les seues mares i les seues nores
I alberguen odi en el seu cor per a les del seu mateix gènere.

Tantes flors serien necessàries per a assecar els humits pantans
on l'aigua dels nostres ulls es fa llot;
arenes movedisses engolint-nos i escopint-nos,
de les quals tenaces, una a una, haurem de sorgir.

Amaneix amb pèl llarg el dia corb de les dones.
Volem flors avui. Quant ens correspon.
El jardí del que ens van expulsar."