martes, 27 de mayo de 2014

No ens vam acomiadar

https://www.youtube.com/watch?v=rfzKSEJXH_A

No ens vam poder acomiadar.

Quan van sortir les entrades 
no estava en un bon moment 
i no les vaig comprar.


Mireu que m’agraden, 

els d’Obrint Pas.


Però no va poder ser.


Com a homenatge, que valga la carta d’agraïment de Xavi Sarrià.

Fins sempre! 



Que no!

Un colp més a la no-raó dels qui ens govern. I encara volen tindre raó.

Que no, que diuen que no! Que el Valencià (si s’escriu sense accent i posen una ç quasi millor) no té res a vore amb el català. Que no és el mateix!

Doncs, per si a algú li queden dubtes, fins els jutges ho tenen clar:



I mira que la justícia, amb això que és cega, a voltes és l’última en adonar-se’n...


Els Premis Ovidi

Si no fos per la meua curiositat musical eclèctica (i per diverses casualitats vàries) no sabria qui són els Ovidi Twins i, per tant, no els hagués reconegut l’altre dia a la megafonia de la Trobada de Catarroja.

Si no els seguira al facebook tampoc no sabria que estan nominats per als Premis Ovidi i no voldria saber-ne més.

Interessant saber que la qualitat de les produccions en la nostra llengua tenen premis, i que existeix un gran nombre de grups que escriuen, canten i enregistren en valencià.

Si no els conegueu, és moment de buscar el vídeo dels Ovidi Twins, o qualsevol de les cançons (les del nou disc, animalets, m’encanten però no puc deixar de costat altres d’anteriors).

Per si us entra gossera:




A l’article trobareu altres grups interessants. Jo vaig a començar a escoltar i ja us diré alguna cosa més!

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/05/26/valencia/1401130780_133044.html

Bèsties enQUADERNades

A sovint, quan tinc una estona, m’agrada llegir la premsa per connectar amb el món (o per desconnectar-hi, segons ho mires).

El ben cert és que últimament no he tingut massa temps de llegir, sols de pegar una ullada fugaç i fer acopi d’articles interessants d’entre tots els de Comunitat Valenciana i Cultura en general que em prestaven als ulls àvids de lletres uns i altres periòdics.

D’entre tot allò que he guardat mentre finalitzava entregues, presentacions i preparava exàmens vull destacar un descobriment que m’ha tocat la fibra sensible: els Quaderns d’El País. Tant pel contingut com per la forma, ja que no esperava trobar articles a la premsa nacional escrits en valencià i, menys encara, parlant de valencians.

Parlen de Fuster


Escriu Joan F Mira


de narrativa passada

i de passat certament present


us resulte interessant.

Mai res millor que llegir (i pensar) en valencià.