No ens vam poder acomiadar.
Quan van sortir les entrades
no estava en un bon moment
i no les vaig comprar.
Mireu que m’agraden,
els
d’Obrint Pas.
Però no va poder ser.
Com a homenatge, que valga la
carta d’agraïment de Xavi Sarrià.
Fins sempre!
No hay comentarios:
Publicar un comentario