Que coincidim uns ponents d'un congrès i jo en la mateixa afirmació (la no normalitat de la llengua en molts ámbits) aconsegueix que no em lleve el somriure de la cara en tot el dia.
Si és el que jo dia!
Però en un terme més tècnic: invisibilització de la llengua.
Sigam-ne més actius per evitar-ho.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4181995/20140329/jornada-sociolinguistica-dalcoi-debat-invisibilitzacio-llengua.html
domingo, 30 de marzo de 2014
El text més antic en català
No és un tema que m'amoinés gaire, quin era fins ara el text més antic en català. Però ara que ho sé... resulta que és perquè no ho era!!!
Curiós, no?
Notícies que no haurien de ser-ho
A voltes ens sorprén una notícia perquè, realment, no hauria de ser-ho.
Que un programa de reconeixement de veu incloga el català hauria de ser totalment normal. Però, com venim comentant en més d'una ocasió, no ho és.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4182059/20140329/reconeixedor-veu-navegador.html
Que un programa de reconeixement de veu incloga el català hauria de ser totalment normal. Però, com venim comentant en més d'una ocasió, no ho és.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4182059/20140329/reconeixedor-veu-navegador.html
Sobre independència i ex-cònsols britànics
Resulta tremendament interessant el que diu el Senyor Geoff Cowling, ex-cònsol britànic.
Sabieu que Lluís Companys, president electe de catalunya a la Guerra Civil, té el dubtós privilegi d'ésser l'únic president en exercici executat de tot Europa?
Aquest article és conseqüència d'un altre publicat per una congressista del PP al Financial Times.
No se'l perdeu!
http://www.vilaweb.cat/noticia/4175888/20140227/correctiu-ex-consol-britanic-diputada-pp-atacava-lindependentisme.html
Sabieu que Lluís Companys, president electe de catalunya a la Guerra Civil, té el dubtós privilegi d'ésser l'únic president en exercici executat de tot Europa?
Aquest article és conseqüència d'un altre publicat per una congressista del PP al Financial Times.
No se'l perdeu!
http://www.vilaweb.cat/noticia/4175888/20140227/correctiu-ex-consol-britanic-diputada-pp-atacava-lindependentisme.html
El llibre digital no parla valencià
Resulta vertaderament xocant que als temps que vivim la nostra llengua segueixca siguent de segona.
Un exemple més de com la nostra vida està en total desavantatge. El valencià no es parla, existeix una cultura minoritària en valencià i, ara un poc més, no es pot llegir valencià perquè pràcticament no s'edita en format digital-
Alcem la nostra veu d'alarma. I no ens conformem amb les restes que ens deixen.
http://www.diarioinformacion.com/cultura/2014/03/10/libro-digital-habla-valenciano/1477953.html
Un exemple més de com la nostra vida està en total desavantatge. El valencià no es parla, existeix una cultura minoritària en valencià i, ara un poc més, no es pot llegir valencià perquè pràcticament no s'edita en format digital-
Alcem la nostra veu d'alarma. I no ens conformem amb les restes que ens deixen.
http://www.diarioinformacion.com/cultura/2014/03/10/libro-digital-habla-valenciano/1477953.html
viernes, 21 de marzo de 2014
Veles e vents han mos desigs complir
Hui celebrem el Dia Mundial de la Poesia, i vull regalar-vos aquest poema d'Ausiàs March, un dels grans poetes en Llengua Catalana.
Aquest poema el vaig descobrir gràcies a la versió de Raimon, i en llegir-lo complet, justament hui, he redescobert tot allò que sempre m'ha dit.
Espere que us agrade.
VELES E VENTS
Aquest poema el vaig descobrir gràcies a la versió de Raimon, i en llegir-lo complet, justament hui, he redescobert tot allò que sempre m'ha dit.
Espere que us agrade.
VELES E VENTS
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponent contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn,
fent humils precs al vent Tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amaguatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra exiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran.
En lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè Amor per mort és anul·lats;
mas io no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Io só gelós de vostre escàs voler,
que, io morint, no meta mi en oblit;
sol est pensar me tol de món delit
—car nós vivint, no creu se pusca fer—:
apres ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tots en ira convertit,
e, io forçat d’aquest món ser exit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell yo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor.
Io són aquell pus extrem amador,
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puis io són viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor io só dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no em porta;
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Io desig ço que em porà ser gran cost,
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fér, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gente no els caldrà donar fe
al que Amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponent contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn,
fent humils precs al vent Tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amaguatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra exiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran.
En lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè Amor per mort és anul·lats;
mas io no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Io só gelós de vostre escàs voler,
que, io morint, no meta mi en oblit;
sol est pensar me tol de món delit
—car nós vivint, no creu se pusca fer—:
apres ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tots en ira convertit,
e, io forçat d’aquest món ser exit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell yo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor.
Io són aquell pus extrem amador,
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puis io són viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor io só dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no em porta;
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Io desig ço que em porà ser gran cost,
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fér, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gente no els caldrà donar fe
al que Amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós io en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Ausiàs March
viernes, 7 de marzo de 2014
El bilingüisme valencià
El bilingüisme té interès en el camp didàctic,
polític, lingüístic, psicològic, però entre els habitants de les terres
valencianes, antigament anomenades Regne de València, modernament País
Valencià, i en termes polítics Comunitat Valenciana, aquest fet és molt
important perquè s’ha afirmat, sobretot en els temps actuals, i sens dubte per
interessos polítics també, que <<la Comunidad Valenciana ha sido bilingüe
desde siempre>>.
Si mirem un mapa del País Valencià, les terres de
la part oriental, la part marítima, són totes pràcticament terres de parla
catalana, de parla valenciana La denominació de la llengua era indistintament
la de llengua catalana -pel seu origen, la llengua és així coneguda arreu del
món- com la de valencià. La denominació de valencià comença, a
finals del segle XIV, com estil de valenciana prosa.
Les comarques interiors, ara castellanoparlants,
són l’Alt Millars, Alt Palància, Racó d’Ademús, els Serrans, la Plana d’Utiel,
la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrès; després hi ha les
comarques que prenen el nom del riu Vinalopó, l’Alt i el Mitjà, i per últim el
Baix Segura. Totes aquestes comarques, relativament grans en extensió, no
suposen més que un 10% de la població total del País Valencià.
L’origen històric de la presència del castellà en
les comarques al·ludides és divers. Hi ha la Plana d’Utiel, amb Utiel i Requena
com a poblacions més importants, i l’Alt Vinalopó, amb Villena com a capital,
les quals van ser adscrites a les províncies valencianes respectives de
València i Alacant, mitjançant la divisió provincial del segle passat; Villena va pertànyer al regne de València en diversos moments de la història, i Requena i Utiel, per voluntat d'ells mateixos expressada mitjançant referèndum l'any 1851. La història de la Canal de Navarrès rau en Alfons el Savi, que pugnava contra els interessos del seu sogre el Rei En Jaume, i des d'aleshores hi ha població d'origen castellà juntament amb la que té origen català. Les comarques orientals, pròximes a l'Aragó normalment són de repoblació posterior a l'expulsió dels moriscos (1609). Al Baix Segura (Oriola) fou l'acció del que fou després cardenal Belluga, que tenia els poder delegats de Felip V, que va aconseguir el canvi de la llengua per mètodes molt poc ortodoxos. Totes les altres comarques, on hi ha el 90% de la població, tenen, en principi com a llengua pròpia la llengua catalana, que precisament en les poblacions nord del País Valencià, no té cap diferència dialectal respecte a les veïnes catalanes.
La repoblació del regne cristià de València va anar-se fent lentament, des del rei En Jaume fins a l'expulsió dels moriscos en el segle XVII. Els repobladors procedien de Catalunya en la major part, com diu Eiximenis ja en el segle XV (Regiment de la cosa pública), i també de l'Aragó a més d'altres de diferents contrades. Els aragonesos, però, s'adaptaven a l'ús lingüístic propi del Regne, el qual sols tingué la llengua procedent de Catalunya com a llengua pròpia, llengua que precisament des de finals del segle XIV rep la denominació de llengua valenciana per ser l'única pròpia i característica del Regne de València, ja que l'aragonès no fou cap segona llengua de les nostres terres. Es per això que la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (Preàmbul, 4) diu que és la llengua històrica i pròpia de la Comunitat Valenciana, de la qual constitueix la més peculiar senya d'identitat. Abundant en això, comprovem que els arxius de les poblacions de les comarques ara castellanoparlants estan en la llengua pròpia del Regne, el valencià. El <<bilingüísmo histórico de los valencianos>>, com alguns diuen, comença després de les pressions del segle XVI i sobretot amb el Decret de Nova Planta, en el segle XVIII.
El poble valencià ha continuat en gran part fidel a la pròpia llengua a pesar de la persecució secular per tal de destruir-la. El valencià, a més de tenir els drets d'única llengua històrica, continua essent la llengua viva de moltíssims valencians. Sortosament, en els darrers anys l'hem vista introduïda a les escoles i als centres universitaris, dret i deure irrenunciables de la nostra època, en la qual l'ensenyament obligatori està generalitzat per a tots i la llengua pròpia és el primer contingut didàctic de qualsevol currículum escolar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)