Estàvem una mica nerviosos, tant que no vam saber triar on sopar (abanda que la zona no tenia massa d'on triar) i finalment vam sopar al bar del Teatre El Micalet.
Vam començar bé, i a la taula del costat soparen en Pau i en Francesc.
Arribada l'hora vam entrar tots, no sabria dir quants n'erem, si un centenar o alguns més.
Xarràvem tots sobre les espectatives que teniem, haviem vist gravacions al youtube però no és el mateix triar un poema que estar una hora escoltant-ne.
Van apagar els llums de la sala, i els focs es van encendre en un escenari buit, amb un piano de cua, un faristol i un micròfon.
Tots vam emmudir.
Fins que ambdós van sortir, Pau Alabajos cap al faristol i Francesc Gamon al piano.
I com en un obrir i tancar d'ulls va passar la vetllada. Hora i mitja escoltant l'Estellés del Mural. Sempre he pensat en eixe Retaule de cant valencià que fan en alguns pobles i que vol deixar constància de tot allò que hi ha per contar. L'un, l'u i el dos, l'u i el dotze, riberenc...
No solament l'Estellés més íntim, sinò el Pau més personal. I el públic mes entregat amb el seu silenci i forts aplaudiments.
Abans de tot pensàvem que una hora de poemes talvolta seria molt, i hora i mitja llarga sen's va quedar curta.
Després, com Pau va dir aprofitant l'últim alè amb micròfon, el Top Manta. Un CD per recordar, per gaudir-ne quan ho necessitem. I una bossa de tela negra, amb el País estampat en blanc, sense cap inscripció, la simple portada del disc, la millor representació del Mural que, punt per punt, constitueix el nostre passat, el nostre present i el millor dels futurs.
Tan senzill com un tweet i Pau et menciona, com si fos el mateix Estellés (que celebra funest anniversari) qui estigués parlant amb nosaltres.
Si encara no l'heu vist, el 23 de maig podeu gaudir del Mural a Bétera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario