Més de mi

Socialment agrada el que és lineal, allò que no se’n surt dels estereotips i, podem dir-ho així, allò que encaixa. Jo no sé si encaixe massa bé o, tal volta, ni tant se val tinc una forma definida. M’agraden massa els contrastos, m’encanta Chopin i m’activa Tchaikovsky, em relaxa Vetusta i em posa Drexler.

Sé què vull i els meus desitjos però no sé si vull aconseguir-los, m’agrada excessivament el masoquisme limitat i reversible, important el reversible, perquè el definitiu em fa por. Sóc perversa fins la sacietat sense comprendre la simplicitat, nul·la en l’aliè i profund. El llac dels cignes em pertorba massa, no tant com el calor a la nuca, però sí bastant. De com som sotmesos a un judici continu i inevitable, el propi; de com la fortuna és terriblement irregular desbordant por un costat i quedant-ne per l’altre seca.