El passat dilluns 24 de febrer, amb motiu de la setmana flexible, es va proposar una eixida a veure una sessió d’una proposta tan innovadora per a nosaltres com el teatre Playback, aquest terme va cridar la meua atenció i va despertar la meua curiositat, i per això sense dubtar-ho un moment em vaig apuntar. A las 19:00 ja cansats després d’un recorregut pels ponts del riu Túria, un grup d’una dotzena escassa vàrem decidir anar a l’Espai Inestable, un teatre al que mai no ningú de nosaltres havíem anat abans.
La sessió va començar a les 8 de la vesprada, i per començar ens varen consultar temes que resultaven del nostre interès per a tractar durant la representació, i entre els espectadors varem plantejar distints temes com els xiquets, la justícia o les pors. Entre tots els assistents, no molts més de 50, vàrem fer una votació del tema al que volíem dedicar la sessió, que serien les pors. Llavors, es demanaren voluntaris que baixaren a contar les seues pors, va eixir una dona a contar que amb molta freqüència tenia un somni en el que dues persones la perseguien i cap a la fi del somni trobava una tribu i es posava a ballar amb ells, després de contar aquest somni va elegir els personatges que haurien d’interpretar cadascun dels actors, hi havia cinc actors, i sense parlar entre ells es posaren a actuar i a reconstruir la història que la dona havia contat. Això em va deixar bocabadada i em vaig adonar en eixe moment del que es pretén amb el Teatre Playback, promoure la millora de la comprensió, la comunicació i les relacions entre les persones. També amb la materialització del somni de la dona, li donaren estratègies per a afrontar les sues pors i superar totes aquestes coses que ens preocupen i crec que a la dona li va produir un canvi d’actitud o sentiment al veure com, mitjançant la representació, li restaven importància però tractant la seua por amb molt de respecte. Tot això acompanyat de musica en directe per ajudar a posar-nos més fàcil en totes aquestes situacions que es narraven. Després de la dona vàrem conèixer quatre pors més, considere que tot això del Teatre Playback té molta dificultat per als actors, ja que no poden preparar res i tot és improvisat, però que per a la gent que participa es una eina que pot servir de teràpia per a superar moltes coses i també es pot conduïr a millorar la comunicació no verbal entre les persones.
Per totes aquestes raons considere que es podria treballar el Teatre Playback a l’escola per a millorar la comunicació, per tal de treballar l’empatia, ja que els xiquets aprenen a posar-se en el lloc de l’altre es pot evitar el tan estès bullying o per fer un tractament constructiu dels conflictes a l’aula. No sols es pot utilitzar amb els alumnes sinó entre els mateixos docents per a millorar la comunicació i per tal de superar totes les dificultats d’enteniment que es poden donar.
Al finalitzar la sessió Tomás Motos, el director de l’obra, i els actors ens donaren l’oportunitat d’establir un debat o preguntar totes eixes coses que ens produïen curiositat, el més destacable de tot aquest debat és com es pot portar a l’escola i la proposta tant interessant que resultaria, ens varen contar d’on provenia tota aquesta proposta innovadora del Teatre Playback.
I per últim m’agradaria finalitzar la meua ressenya amb una frase d’En Augusto Boal que crec que pot resumir molt bé tota l’experiència viscuda i les conclusions amb les que tots ens vàrem anar a casa: “tots hauríem de fer teatre per tal d’esbrinar qui som i descobrir qui podem arribar a ser”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario