APRENDRE ENTRE DONES

Una experiència d’aprenentatge en la nostra llengua.

El passat 7 d’abril, amb motiu de la IV Setmana d’Activitats Complementàries de la Facultat de Magisteri va tindre lloc una xarrada per presentar‐nos una experiència d’aprenentatge del valencià entre les mares de dos centres educatius de primària: l’Orba d’Alfafar i el Ramiro Jover de València.

Pilar Tormo, com artífex i mestra del projecte, ens va presentar la seua visió d’aquesta experiència per escriure i parlar en valencià. Pilar va fer coincidir el seu desig de continuar com a mestra, ja que es va jubilar fa un temps, amb la necessitat de moltes mares d’aprendre la nostra llengua per tal d’acompanyar l’escolarització dels seus fills, representant un repte important per tractar‐se per a moltes mares del seu primer contacte amb el valencià. En una reflexió posterior, preguntada per un mestre del centre, Pilar va trobar que aquest projecte es tracta d’un projecte d’autoajuda, un regal per a totes les integrants del grup, i que serveix per ajudar-se les unes a les altres (la mestra per seguir sent-ho, les alumnes per tal d’aprendre, el saber per fer-se present i el centre que dóna instal·lacions I rep una sèrie de contraprestacions).

Per a Pilar ha suposat, a més a més, una nova presa de consciencia i acceptació del que cadascuna de les alumnes són i porten endavant, una mirada des de la consciencia i no des de la carència, com ella mateixa va dir. Per tal d’aconseguir el seu objectiu va establir que anava a ensenyar a parlar i escriure tal i com ensenyen les mares a parlar als seus fills, amb afecte i, sobre tot, donant per fet que totes i cadascuna de les alumnes, com ho fan les mares amb els fills, anaven a aprendre.

Aquest projecte va tindre, des de primera hora, l’objectiu de retornar al centre la seua acollida, de manera que aquesta relació ha donat eixida a moltes activitats. Primerament, i per tal d’obrir el cor, les alumnes van posar en marxa una crema de tot el que havia estat un obstacle a la vida, i van plantejar els desitjos de cadascuna per a la nova etapa de la vida. Això va servir de punt de partida perquè les alumnes elaboraren una targeta de nadal a tots i totes les mestres del centre amb desitjos escrits en valencià, agraint també la seua important llavor amb l’alumnat.

Dins de les activitats amb més repercussió es van realitzar una sèrie de concerts del cor de mares amb nadales i una lectura de contes a les aules, que va servir de pràctica de lectura per a les mares i de motivació per als xiquets, ja que havien escoltat més d’una volta que no els agradava llegir.

La gran acceptació per una banda i per l’altra possibilita que es plantegen nous projectes com una marató de contes, ja que Pilar i les alumnes es troben obertes a allò inesperat, no previst i no programat, i que les necessitats van a crear nous projectes.

Com a mostra del funcionament normal de l’aula, van explicar que estan elaborant un “llibre de les paraules vives”, que cada alumna se l’emporta una de les alumnes i escriu allò que pensa i sent per després llegir-ho davant de l’aula. També estan elaborant un llibre de “paraules amb encant”, on escriuen paraules que pel seu so, la grafia o els significats tinguen especial interès.

Després d’exposar el seu punt de vista, Pilar va donar pas a les 7 alumnes que l’acompanyaven, de les quals 2 eren educadores del centre i la resta mares, una d’elles estrangera. Per a elles, a més d’una eina per tal d’ajudar els seus fills, ha representat una ferramenta per créixer personalment. No sols han après valencià, sinó que han augmentat la seua estima personal, han fet tallers de massatges, han fabricat sabó artesà per tal d’utilitzar l’oli cremat de la cuina, han après contes i històries on s’han vist representades més d’una volta, i han establert una sèrie de lligams amb les altres i han trobat un grup en que poder expressar els seus sentiments i s’han enfrontat a les seues pors escapant de la rutina.

Resulta curiós que a l’acte només ens trobàvem 3 o 4 alumnes de la Facultat, el grup de teatre de Màlaga que van actuar pel matí, i una integrant d’un projecte d’aprenentatge feminista de la Ribera. El testimoni per sí mateix era realment interessant, i ens convidava a reflexionar profundament sobre l’ensenyament, l’aprenentatge i els reptes del dia a dia, i és una llàstima que els futurs mestres no participen en aquestes activitats que ens enriqueixen i permeten ampliar les nostres mires.

Entre les reflexions posteriors, voldria comentar la valentia de les alumnes a l’hora d’anar a la Universitat i parlar en públic en valencià, i la seua iniciativa com a acte de generositat, ja que podien haver-se quedat passives aprenent sense interactuar amb el centre, i en canvi van deixar les seues pors i inseguretats a banda per ajudar els xiquets i les xiquetes. També vull comentar que la visió de Pilar ens ha de servir d’exemple als futurs docents, perquè el seu punt de partida és la proximitat, la situació i la realitat personal de cadascuna de les alumnes, i busca solucionar els seus problemes com a element dinamitzador del seu aprenentatge. Per a mi ha representat una activitat molt interessant, i hauria d’haver comptat amb molta major assistència.