El monstre sota el llit

Sempre m’he amagat darrere de les paraules com eixa xiqueta que s’amaga baix els llençols perquè té por al monstre que hi ha sota el seu llit. Sempre m’han anomenat covard per això. Jo sempre he pensat que és perquè no són bons temps per a les paraules. Hui en dia tot el món creu que es capaç d’emprar el llenguatge de les mirades i en realitat no és aixina. Això està reservat per uns poquets. Ara ja no m’amague darrere de paraules, sols m’acompanyen. Són més de la meitat del que sóc, perquè mai no he tingut la força que es requereix per tal de mirar algú directament als ulls.