Els contes

“El primer coneixement de la llengua escrita no ha trobat encara cap itinerari més ric, més colorit i més atractiu que el d’un llibre de contes. Els contes són encara ara, la primera matèria per als primers col·loquis entre mare i fill. Les seves paraules tenen un sentit, un pes, un gruix inigualable, perquè han estat fixades una per una, en un procés de creació col·lectiu, únic al món per la seva durada i complexitat. Des dels primers anys de vida, el nen ha de tenir un instrument que l’ajudi a construir sòlides estructures a la seva fantasia, a reforçar la seva capacitat d’imaginació.” 

Gianni Rodari 

Com ja vàrem parlar amb Llorenç el conta contes en la IV Setmana complementària de la Facultat de Magisteri, una de les virtuts que tenen els contes és que estimulen la fantasia i la imaginació dels xiquets. Els contes per la seua varietat temàtica, d’ambients, de situacions i personatges fa que els xiquets tinguen un ampli ventall de possibilitats en la seua petita experiència quotidiana que mai no hagués imaginat. A partir d’un conte pot conèixer la bondat d’uns, l’astúcia d’uns altres, la maldat d’alguns, les dificultats de les vides de certes persones, els problemes i lluites entre homes o animals, la vida en societats i ambients diversos...i com es poden veure les coses a través d’altres ulls i altres circumstàncies. Els xiquets poden entendre tot allò que realment existeix però que es fa difícil d’explicar a un xiquet de pocs anys.

A més de totes les bondats que ofereixen els contes per fomentar la imaginació i l’ús de la llengua, cal tindre en compte que facilita l’enteniment i l’ampliació de vocabulari per part dels xiquets. Per tant considere que és un eina d’aprenentatge que cal tindre en compte per a l’ensenyament tant a l’escola com a  casa.